e-portafoli

El tutor/a en el centre educatiu realitza la funció d'acompanyar i guiar a l'alumnat durant el seu procés d'aprenentatge al centre educatiu. L'aprenentatge no es basa només en l'adquisició d'uns continguts bàsics en l'educació obligatòria, també inclou aprendre a aprendre, aprendre a ser persona, aprendre a manegar-se en el món que ens rodeja... Així doncs, la responsabilitat del tutor/a és molt gran, ja que esdevé intermediari entre l'alumne i el context que el rodeja en la seva formació escolar (centre, docents, família...) en un moment molt important pels joves, ja que l'adolescència implica l'experimentació de noves experiències (corporals, emocionals, intel·lectuals, etc.) que a vegades no són senzilles de gestionar.

 

Quan penso en els tutors/es que m'han acompanyat durant la meva educació escolar em resulta difícil enrecordar-me de la majoria d'ells/elles. Però sí que recordo un parell en la meva etapa final d'EGB que em van marcar clarament. Un dels tutors era el típic docent que pretèn fer-se amic dels seus alumnes però que no respectava el 'secret professional' i acabava explicant les intimitats que li confiaves a altres docents i al director de centre. Aquesta és una actitud que m'agradaria no tenir quan sigui docent, ja que penso que la confiança és un dels puntals perquè l'adolescent et confiï les seves inquietuds i pors i si es trenca, és molt difícil que l'alumne confiï en els adults i per tant, s'hagi d'enfrontar tot sol als esdeveniments i sentiments que experimenta. L'altra tutora era una dona que em va influenciar molt positivament perquè era vital, sense pèls a la llengua, feminista i justa. Recordo com a les tutories ens feia treballar temes i conflictes socials (chiapas, pobresa, capitalisme...) que em van influenciar profundament i em van fer interessar-me per la política i les lluites socials. Recordo també com tractava temes com la higiene feminina quan tenies la menstruació o el paper de les dones al món com a portadores de vida i pau que em van fer sentir orgullosa de ser dona i concienciar-me en la lluita feminista perquè les dones no siguin discriminades en aquest món patriarcal en el que vivim. L'actitud d'aquesta dona quan xerraves amb ella en les tutories individuals era d'escolta activa, de comprensió i d'acompanyament. Ella em va donar un model que m'agradaria poder reproduir perquè quan parlava amb ella realment sentia que l'importava i que els consells i orientacions que em donava eren des de l'afecte i l'interès.

 

Per tant, les funcions del tutor/a són bàsicament la d'acompanyament, orientació i mediació de l'adolescent amb el món que el rodeja. Per poder desenvolupar-les és important que sigui empàtic, pacient, bon comunicador, tenir els ulls ben oberts per detectar què els hi passa als i les alumnes, demostrar que està motivat i guiar als i les alumnes perquè es sàpiguen defensar en aquest món. Saber desenvolupar totes aquestes actituds i aptituds no és senzill quan, a més, ho has de saber fer tots els dies, siguin bons o dolents, estiguis millor o pitjor, perquè ets el referent adult dels i les adolescents. Aquesta feina implica no només formació dels docents, també un continu treball personal per tal de gestionar les emocions quan ens enfrontem a situacions difícils amb l'alumnat per convertir els conflictes en situacions d'aprenentatge. 

 

Un dels elements que influencia en quina actitud té el tutor/a amb l'alumnat ve determinat pel centre educatiu i el seu PEC. Quins continguts es tracten a les tutories i com, depèn de quina política i ideologia tingui el centre. En aquest sentit, recordo com vaig passar per diferents escoles, públiques i concertades, amb la meva germana bessona perquè als meus pares no els hi acabava de fer el pes certes polítiques que duien els centres com el fet de que no hi hagués AMPA, que no es fomentés el bilingüisme o que el nivell educatiu fos massa baix. Això m'ha donat una perspectiva de la importància que té el PEC i com el professorat s'ha d'implicar en que aquest, estigui enfocat a formar persones competents però sobretot, bones persones amb una autoestima positiva i que es preocupen pel seu entorn. Actualment l'alumnat que ens trobem als instituts és divers però són joves que estan inmersos en la societat capitalista i per això és important la formació en valors com la solidaritat, cooperació, ajut mutu, etc. M'agradaria poder contribuir a formar a persones que siguin respectuoses amb elles mateixes, els que l'envolten i el seu entorn (social, ecològic, polític...). Que tinguin motivació per viure i desenvolupar-se, sabent trobar activitats i coneixements que els agradin i dur-los a terme. Però a la vegada que siguin crítiques i sàpiguen llegir la realitat que els envolta perquè estan en un món complicat que valora massa la superficialitat i el consum i és important que sàpiguen trobar-se a elles mateixes i actuar segons els valors positius que tinguin. Els projectes d'innovació educativa que desenvolupi el centre per tal d'afavorir la millora de la qualitat educativa i la millora dels resultats acadèmics han de treballar àmbits diversos (educació ambiental, comunicació audiovisual, coeducació, educació per la salut i la ciutadania, convivència escolar, TIC, etc.) on fomentar uns valors ètics positius.

 

El desenvolupament de valors ètics al centre és doncs, en la meva opinió, una de les fites més importants del professorat i el centre. Són interessants les mesures d'atenció a la diversitat desenvolupades pels centres en l'actualitat. Malgrat i que la seva aplicació pràctica no sigui senzilla i a vegades faltin recursos, és molt important que l'alumnat experienciï la diversitat en el seu entorn proper. L'enfocament de la diversitat en els centres educatius ha passat de la segregació (amb l'exclusió d'aquells/es que eren diferents), a la integració (en la que s'ajudava als alumnes amb dificultats a adaptar-se al programa escolar) i finalment a la inclusió (en la que  es considera la diversitat de manera àmplia (religiosa, física, intel·lectual, etc.) i el tractament d'aquesta no es centra tant en l'alumne/a com en l'aula per gestionar aquesta diversitat). És cert que també es desenvolupen programes específics per determinats alumnes que no arriben a assolir els continguts i competències bàsiques o que no s'adapten al centre educatiu, però és molt interessant que la gestió d'aquesta diversitat està generant nous models d'ensenyament que puguin incloure les diferents capacitats i intel·ligències de l'alumnat. I és que penso que la inclusió de la diversitat és força complicat, no només perquè impliqui una adaptació a aquestes situacions per part dels docents i el centre, sinó perquè aquesta diversitat va en augment en una societat que es basa en la malaltia. Per què dic això? segurament estic condicionada perquè al meu germà petit li van diagnosticar TDAH quan era petit i la seva medicació, després de provar molts mètodes alternatius, va ser inevitable. El dolor que sent una família per haver de medicar a un nen i veure els efectes secundaris que això provoca és molt gran. La tristesa més gran però, és la de veure que aquí, un alumne amb aquest tipus de transtorn (provocat per la societat en la que viu segons el meu parer) no té alternativa que no passi per la medicació per poder adaptar-se al sistema educatiu actual, molt basat en l'escriptura i el llegir, malgrat i les noves metodologies que es tracten d'implantar. En canvi, a altres països com Anglaterra hi ha dissenyats altres models educatius que permeten dur a terme una escolarització adaptada a aquest tipus de transtorns que no tracten al jove com un malalt, sinó com a una persona amb unes capacitats diferents, les quals es fomenten amb metodologies alternatives. A més, no està clara la validesa del diagnòstic d'aquesta malaltia ni els interessos que hi ha al darrera, una reflexió que m'ha semblat molt interessant és la de Marino Pérez Álvarez. Així doncs, encara ens queda molt per aprendre i per practicar. En aquest sentit, crec que és important el paper de les tutories i el PAT per tal de que, aquest tipus de qüestions siguin tractades amb naturalitat i comprensió per part del grup classe. Recordo com el meu germà es lamentava de que no aprenia igual que la resta i es sentia diferent als seus companys i companyes de classe. És important que qualsevol tipus d'afecció que pateixin els i les alumnes tingui un acompanyament, no només per part dels docents i el tutor/a, sinó també per part dels i les companyes de classe que entenguin i recolcin als seus semblants. Per tal de dur a terme una tutoria d'aquest tipus és important que el tutor/a treballi la cohesió del grup classe i que l'alumnat es conegui i respecti entre ells a partir de dinàmiques que afavoreixin un diàleg i un compartir les experiències i inquietuds que cada alumne senti com a necessàries de tractar. És important que, tal i com he comentat en l'apartat d'evidències, el tutor/a no està sola en aquesta tasca i pot ajudar-se dels professionals i recolçaments formals i informals que la rodegen.

 

Un dels reptes més importants actualment en la docència és la incorporació saludable de les noves tecnologies. El fet de que l'alumnat sigui ja un nadiu tecnològic i el professorat un migrant tecnològic implica que els docents han de formar-se en les eines tecnològiques per adaptar-se als nous mètodes de comunicació i per tant, d'aprenentatge dels alumnes. Però també perquè els puguin assessorar de com utilitzar aquestes eines per treure'n profit però conservant la seva intimitat i usant-les de manera saludable. En aquest nou terreny podem veure com el paper del docent ha canviat en l'actualitat perquè l'aprenentatge utilitzant aquestes noves eines implica un aprenentatge mutu entre docents i alumnat. Em sembla molt interessant com els departaments gestors de l'educació estan engegant iniciatives per fomentar la utilització de les tecnologies als centres educatius però em genera una mica de desconfiança iniciatives com les msSchools (explicades a l'apartat TIC i TAC) on la indústria participa en la formació escolar de les noves tecnologies. Personalment penso que la introducció de la indústria en el sistema públic educatiu no és dolenta de per se, pot ser un ajut tecnològic i formatiu pels centres, però em preocupa els valors que pugui transmetre aquest tipus d'iniciatives i l'evolució de la independència formativa dels centres educatius. Aquest és un debat extens que té a veure per exemple, amb la situació actual de les universitats públiques que, degut a les retallades en el finançament públic, busquen finançament privat i això està implicant que les empreses dirigeixin investigacions o que s'utilitzi l'entorn universitari per promoure certes empreses. La iniciativa msSchools està impulsada per la Fundació Mobile World Capital Barcelona que gestiona el Mobile World Congress a Barcelona i que ha estat criticat per les despeses públiques milionàries pel sector privat en promoure aquesta iniciativa i pel fet de que aquesta, no està orientada a respondre a les necessitats socials, sinó a afavorir els grans capitals privats, i que precaritza i exclou a aquelles persones que queden fora dels grans circuits econòmics. Així doncs, si abans parlava de la necessitat de transmetre uns valors ètics a l'alumnat, hem de ser crítics i crítiques amb aquest tipus d'iniciatives amb l'objectiu de prioritzar el finançament públic en l'educació i la independència del sistema públic educatiu respecte a les grans corporacions i interessos privats.

 

M'agradaria fer una última reflexió personal sobre què he après durant aquesta assignatura i quines perspectives de futur tinc. Quan era petita volia ser veterinària perquè sempre m'ha agradat molt la natura i els animals. Suposo que això m'ha conduït a estudiar biologia i a investigar sobre alimentació, viure al camp, tenir animals, desenvolupar activitats com la de l'agricultura o artesanies alimentàries com fer pa... però ara sento que necessito emprendre un nou camí per transmetre aquests coneixements i experiències a les persones que formaran part del futur de la nostra societat perquè és important que, amb el que tenim per davant a nivell climàtic, alimentari, social, etc., les noves generacions siguin conscients del món en el que viuen i el paper que poden desenvolupar en ell. Aquesta assignatura m'ha reforçat la projecció de futur com a professora perquè m'ha conduït, a través dels records i els coneixements sobre l'actual sistema educatiu, cap a la convicció de que aquesta feina és molt important i necessària i que podré transmetre la meva experiència i coneixements però també que aprendré moltíssim dels i les alumnes perquè són una font de creativitat, inspiració i esperança per al futur.